Analitzant aquesta nova etapa política que el 2008 comença i ha de culminar el 2014, i després d'uns mesos apassionants com a portaveu de JERC-TGN, tot seguint diversos consells de la militància d'una secció local de la qual em sento molt orgullós m'he decidit a encetar aquest bloc, amb l'única finalitat d'analitzar des d'una perspectiva netament catalana la realitat que envolta la situació política i social actual.
Arribem a uns propers cursos vitals, en els quals serà imprescindible la unitat de tot l'independentisme per assumir els nostres objectius, els quals en modesta opinió crec que han quedat demostrats com a única via política possible, després del fracàs de l'Espanya plural( amb la promesa pel gran farsant inclosa ) i la sensació de caos i descontrol als quals assisteix la nostra nació.
Tot allò gestionat per MadriZ ( amb Z de Zapatero també), a la vista de tothom: El Prat, Rodalies i Regionals de RENFE ( els quals pateixo cada cop que agafo el tren ), unes infraestructures absolutament insuficients i més pròpies del Tercer Món, lligat intrínsicament a un dèficit de les balances fiscals i unes aportacions desproporcionades des del nostre país, em condueixen a un únic horitzó possible, un referèndum d'autodeterminació al 2014, 300 anys després de l'ocupació espanyola que, si més no, permeti a la societat catalana decidir si es vol fer gran.
Potser pateixo de delirius tremens que diuen alguns, però cada cop en som més els que el patim.
Visca Catalunya lliure!
dimecres, 7 / novembre / 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Hola camarada!
Querria que esto fuera más bien un comentario formal ... pero dadas las cirunstancias no me queda más que con unas humildes palabras darle todo mi apoyo al pueblo catalán, merecedor de esa ruptura de cadenas que tantos años lleva arrastrando.
Estoy totalmente de acuerdo con tu comentario, seguir atados a España es retroceder como nación.
Todo el apoyo
Y nunca te olvides
Hasta la victoria siempre!
nery
Bé Alfred, el meu tampoc pot ser un comentari massa formal perquè tot el que s'havia de dir ja ho has dit tu. Sol dir que comparteixo completament la teva idea de la conveniència de la unió de tot l'independentisme cap a la causa comuna, que com és obvi és la independència de Catalunya. No podem rebutjar cap suport que ens ajudi a arribar-hi, si estem dividits entre nosltres per qüestions ideològiques no ho aconseguirem mai. Salut i pàtria!
Publica un comentari