Realment, la situació a la qual s'ha arribat en matèria d'infraestructures és absolutament insostenible a llarg termini, i clar reflex del que ens espera amb Espanya mentre seguim apegats a ella.
En primer lloc, la incompetència de la titular de Foment, la qual si tingués una mica de decència li hauria faltat temps per dimitir amb una roda de premsa a Barcelona demanant disculpes a tots els clients ( que paguen per un servei, no ho oblidem ) i ciutadans de Catalunya per una situació més pròpia del Tercer Món que de la nació avançada i lliure que aspirem a ser.
Seguidament, la manca de separació real amb el PSC. No cal ser excessivament intel.ligents per veure la incapacitat real a la que es veuen sotmessos al seguir els dictats d'un PSOE que obliga una diputada catalana del PSC a defensar públicament la tasca de la abans mencionada ministra.
La Plataforma pel Dret a Decidir convocarà demà una manifestació pel traspàs de competències i la gestió d'aquesta i altres infraestrucutres ( com el Prat ), adjutnat-ho amb el dret alienable de qualsevol nació a decidir el seu futur amb llibertat, i sense manipulacions vingudes des de fora.
Aprofitant el marc de la campanya regional Espanya és fracàs, crec que queda pal.lès a cada instant aquest fet, i que són aquests ( i no les promeses falses ) els que parlen per si mateixos.
Us emplaço a tots els lectors a pensar amb objectivitat, i a partir d'aquí, obrar amb el cap, el cor, però sobretot, amb conseqüència...
dijous, 8 / novembre / 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentaris:
Renoi, aquí m'acabes de servir una safata plena de teca, però vaja anem a pams.
Realment no cal ser un estudiós de la política ni estar implicat en cap organització per copsar que els trens de rodalies RENFE -al seu pas per les obres del TGV- no funcionen i que aquesta situació ja no és pròpia d'un Estat del món desenvolupat (com pretén ser l'Estat espanyol) ans al contrari.
No sé pas fins a quin punt una dimissió i posterior relleu de la sra. Álvarez, a aquestes alçades de la 8a legislatura post-franquista seria la panacea als mals i a les mancances que pateixen les infraestructures de Catalunya... s'hauria d'analitzar si ARA serviria d'alguna cosa posar un nou responsable de Foment i que en 5 mesos mal comptats resolgués tot aquest pollastre. No obstant comprenc que per una qüestió de decència i de respecte als milers de catalans que ho pateixen hauria de plegar, si més no, al mes de març. 4 anys més (això si el PP, amb "Mariano y sus muchacos" no els escombra) amb una ministeri tant sapastre? NO GRÀCIES.
En un altre ordre de coses, vull fer una puntualització que de ben segur tens present i no t'ha passat per alt a l'hora de referir-te a les relacions PSC-PSOE.Si bé formalment són (tant en orígen com en la praxis) partits diferents, amb estructura pròpia i separada, a l'hora de la veritat són el mateix partit atès que la federació catalana del PSOE fou part embrionaria de la fundació del PSC allà als darrers anys 70. Per tant, no crec que ens hagi de sobtar tant aquest seguidisme al PSOE ni el fet que a Madrid (la nostra amiga Carme Chacón) votin segons les directives que marquen des de Ferraz. Només era això.
Moltes gràcies, en conclusió, per haver obert aquest espai de reflexió política. Lamento haver-te de comentar via correu electrònic... però mira jo i les noves tecnològies tenim una relació tant o més curiosa com la sra. Álvarez i les obres del TGV, els ordinadors són la meva particular "Zona Zero"
Salut i visca Catalunya lliure!
Roger Poll
Publica un comentari