divendres, 30 / novembre / 2007

Seguir lluitant

Demà, 1 de desembre, hi ha la manifestació pel dret a decidir sobre les nostres infraestructures. En un moment tan trascendental, amb la sensació d'apogeu de l'independentisme i desafecció a Espanya creixent a la nostra nació, adquireix tints de baròmetre real de la situació al país.

Necessitem la màxima gent, la màximes persones anònimes que amb el treball diari ajuden a que el país malgrat els robatoris amb les balances fiscals segueixi sent un referent a Europa i al món, i fem veure als que manen i als espanyols que amb el poble han topat si volen seguir robant, si volen seguir fent broma els seus dirigents i el president de la stiuació tercermundista amb rodalies, i el Prat, i un AVE que no representa més que els interessos de quatre empresaris que en cap cas pot paralitzar el país.

Per tot això, us convido a tots anar-hi. És necessària la vostre presència

Salut!

dimarts, 20 / novembre / 2007

Congrés Comarcal de Tarragona

Tots els que seguiu de prop la política a través d'ERC, o persones interessades en el tema, haureu sabut de la victòria del Jaume Renyer ( de forma absolutament clara i contundent ) per tal de optar a presentar-se com a cap de llista de la circumscripció de Tarragona.

Tenia el meu suport implícit i explícit, ja que per tal d'arribar al 2014 ens calen ideòlegs en tots els fronts ( inclòs Madrid i el Congreso), per tal de realment plantejar conflictes forts amb l'Estat Espanyol.

Considerava que era la persona adient ( i ho segueixo fent ), tant per trajectòria professional com política, amen de permetre donar un nou aire al republicanisme independentista dins del partit.

La pluja fina ha donat pas a la necessitat expressa de la independència. No podem esperar per més temps, el meló de les nacions sense Estat a Europa ja fa temps que s'ha encetat.

Mai ha hagut tanta desafecció a Espanya ni tants independentistes com ara en la nostra nació.

Els col.lapses diaris, rodalies, el Prat, l'expoli anual, els menyspreus al Parlament per part del Govern espanyol no deixes de ser una clara mostra que, per ells, només servim com les colónies: per pagar i callar.

Així doncs, en aquest sentit celebro la capacitat democràtica del partit i de la seva militància per tal d'elaborar propostes i mecanismes que enforteixin el nostre partit, i sobretot, la nostra nació.

Visca la terra!

dimecres, 14 / novembre / 2007

Conferències de JERC a Tarragona

Els dies 2 i 13 de desembre, les JERC ens complaiem a presentar les conferència d'Aner Sertutxa, responsable d'imatge i comunicació d'Iratzarri ( Joventuts d'Aralar ), en la qual s'exposarà breument la situació de l'esquerra abertzale a partir del pacte de Lizarra fins a la fi de la segona treva de l'organització ETA, i de Marina Llansana, membre d'ERC al Parlament de Catalunya, que ens farà una ponència sobre Partits Polítics i mitjans de comunicació.

Oportunament sereu informats mitjançant aquest bloc de les hores i els llocs exactes.
Sempre en lluita, canviant la societat!

Visca la Terra!

Alfred Abad
Portaveu de les JERC-Tarrafona

dijous, 8 / novembre / 2007

Sobre rodalies, o la manca de valor polític

Realment, la situació a la qual s'ha arribat en matèria d'infraestructures és absolutament insostenible a llarg termini, i clar reflex del que ens espera amb Espanya mentre seguim apegats a ella.

En primer lloc, la incompetència de la titular de Foment, la qual si tingués una mica de decència li hauria faltat temps per dimitir amb una roda de premsa a Barcelona demanant disculpes a tots els clients ( que paguen per un servei, no ho oblidem ) i ciutadans de Catalunya per una situació més pròpia del Tercer Món que de la nació avançada i lliure que aspirem a ser.

Seguidament, la manca de separació real amb el PSC. No cal ser excessivament intel.ligents per veure la incapacitat real a la que es veuen sotmessos al seguir els dictats d'un PSOE que obliga una diputada catalana del PSC a defensar públicament la tasca de la abans mencionada ministra.

La Plataforma pel Dret a Decidir convocarà demà una manifestació pel traspàs de competències i la gestió d'aquesta i altres infraestrucutres ( com el Prat ), adjutnat-ho amb el dret alienable de qualsevol nació a decidir el seu futur amb llibertat, i sense manipulacions vingudes des de fora.

Aprofitant el marc de la campanya regional Espanya és fracàs, crec que queda pal.lès a cada instant aquest fet, i que són aquests ( i no les promeses falses ) els que parlen per si mateixos.

Us emplaço a tots els lectors a pensar amb objectivitat, i a partir d'aquí, obrar amb el cap, el cor, però sobretot, amb conseqüència...

dimecres, 7 / novembre / 2007

Horitzó 2014

Analitzant aquesta nova etapa política que el 2008 comença i ha de culminar el 2014, i després d'uns mesos apassionants com a portaveu de JERC-TGN, tot seguint diversos consells de la militància d'una secció local de la qual em sento molt orgullós m'he decidit a encetar aquest bloc, amb l'única finalitat d'analitzar des d'una perspectiva netament catalana la realitat que envolta la situació política i social actual.

Arribem a uns propers cursos vitals, en els quals serà imprescindible la unitat de tot l'independentisme per assumir els nostres objectius, els quals en modesta opinió crec que han quedat demostrats com a única via política possible, després del fracàs de l'Espanya plural( amb la promesa pel gran farsant inclosa ) i la sensació de caos i descontrol als quals assisteix la nostra nació.

Tot allò gestionat per MadriZ ( amb Z de Zapatero també), a la vista de tothom: El Prat, Rodalies i Regionals de RENFE ( els quals pateixo cada cop que agafo el tren ), unes infraestructures absolutament insuficients i més pròpies del Tercer Món, lligat intrínsicament a un dèficit de les balances fiscals i unes aportacions desproporcionades des del nostre país, em condueixen a un únic horitzó possible, un referèndum d'autodeterminació al 2014, 300 anys després de l'ocupació espanyola que, si més no, permeti a la societat catalana decidir si es vol fer gran.

Potser pateixo de delirius tremens que diuen alguns, però cada cop en som més els que el patim.
Visca Catalunya lliure!