L'hora de cares noves, l'hora del discurs renovador...

A 14 de març de 2008, ens trobem en una encreuada històrica.

ERC té segurament un dels congressos més decisius en ls seva història, en la qual ha de decidir el seu futur com a partit.

Enfront tenim un dels pitjors resultats en els darrers temps, en els quals la dolça decadència sumia els militants en una latent incògnita, incàpaços d'entendre quina seria l'evolució de futur.

Això s'ha acabat, i és hora d'extreure'n conclusions. Jo en trec una de positiva, la immensa majoria de votants que el 2004 ens van fer confiança per un projecte independentista no han marxat cap a la resta de partits.

Al contrari que el que la Direcció Nacional propugna, és evident que solament una petítissima part dels nostres votants han marxat cap al PSC-PSOE o el CiU més regionalista dels darrers temps. I com es defensa això? A través dels números.

El PSC-PSOE ha pujat a Catalunya 80000 vots als resultats de Catalunya, CiU ha mantingut resultats ( els pitjors de la història igualats amb el 2004 ) i ERC ha perdut més de 300000. Alguna cosa no quadra, si a més tenim en compte que també hi ha hagut vot d'IC-V cap al PSC.

Per tant, a no ser que els votants d'ERC hagin apostat pel PP, està clar que tenim majoritàriament abstenció, vots en blanc, nuls i a altres formacions ( 44000 vots al PRC al Senat, aixo és esperpèntic!.). En definitiva, una massa independentista més que evident que no accepta rebaixes ni vendre's al mateix postor, i que un partit de govern no significa estar sempre al govern, sinó acceptar que a un li toca manar i estar a l'oposició en funció de les circumstàncies, i no alienar-se comstantment com un partit bisagra que sempre té el risc de ser engullit.

Igualment, assistim incrèduls a un creuament de declaracions entre Carod i Puigcercós, que defensen que tenen la mateixa visió de partit ( la mateixa que ens està conduint a la situació actual ) de govern, i que l'únic que els diferencia són temes personals.

Increïble, de debò, surrealista, sempre havia tingut en ment que els problemes es solventen a casa, i no als Matins de TV-3.

Puigcercós aplica per solucionar els problemes la solució de R.Cat, la de separar partit i govern, quan anteriorment se'ls havia titllat de tot, i el Carod defensa el paper de Carretero com a conseller de Governació.

Veure per creure.

A títol personal, he de dir-vos que va haver un temps en el qual confiava que l'equivocat estava jo, que l'estratègia del partit era la correcta, de fet mentre els resultats acompanyaven era evident que no s'havia de canviar malgrat jo tingués punts en contra, però ara això s'ha acabat.

Necessitem tornar a il.lusionar la gent que el 2003 i el 2004 ens va donar recolzament, aquella que esperava tant de nosaltres, la massa crítica i responsable que al contrari que en altres partits no dóna xecs en blanc.

Arriben temps de noves il.lusions i noves cares. Arriba l'hora del canvi, l'hora d'ERC i no solament d'Esquerra, la renovació és inevitable...

Salut i independència!