La recuperació dels valors

En qualsevol procés independentista com a consecució responsable del dret a l'autodeterminació d'una nació, el primer que cal tenir clar és qui som, el que volem i quin és el camí a seguir per tal d'arribar-hi.

En el cas de la nació catalana, hem d'assumir que som part d'una herència històricocultural molt forta que li dóna una legitimitat innegable a la qual no podem renunciar.

Igualment, formem part inalterable de dues variables molt importants que ens duen a la conclusió que la millor via per solucionar el nostre encaix en el món és un Estat propi, des de la vessant de la pèrdua de les nostres llibertats a través de la imposició borbònica que trencà qualsevol legitimitat a l'estat centralista de Castella, i per l'altre, la millora de l'Estat del Benestar que indubtablement representaria una millora pel poble, clar destinatari de les aspiracions nacionals de la nostra terra.

No és assumible, però, sota cap concepte, renunciar a la part cultural, lingüística i històrica per assolir la independència, seria un menyspreu i una falta de respecte a la nostra gent que abans de naltrus donà la vida per aquesta terra. No seria just no tenir-los presents, no seria digne per a la seva memòria una independència exclusivament econòmica.

Però el que, per sobre de tot espero, és que el president d'ERC tingui clar que som una nació en cada moment, no en funció del moment d'eufòria que passi, com digué dimarts passat.

Evidentment, la independència es farà amb gent integrada vinguda de fora, com vostè mateix o tants i tants, però el que els hem d'explicar és el pas que han de fer per integrar-se en una realitat nacional diferent, creient, obviament, que som una nació, i que no es deu a factors exclusivament econòmics o materials aquesta independència.

Necessitem de la valentia i l'èpica, necessitem recuperar els valors del 1714...

Qualsevol nacionalista té molt clar que el millor per aquest món és que les diferents sensibilitats culturals amb voluntat política esdevinguin Estat.