Després un temps d'aturada del bloc, i en clara reflexió sobre el món que vivim, només puc exigir una cosa al lloc on estic en aquests moments anclat, un Estat que no reconeix les nacions del seu interior: llibertat.
Donar la paraula als pobles que conviuen amb una altre nació no ha de fer cap por, és un pas més cap a la normalització d'un mapa europeu que si volem estigui realment unit ha de representar totes les sensibilitats del seu interior.
Zapatero, el talante no és dir no al dret dels vascos a fer un referèndum, a expressar mitjançant les urnes el seu dret a existir en el món. No és això, company, no és això, callar veus dels pobles que conviuen en l'Estat no és pluralisme, sinó unitarisme en una Constitució que no recolzaren, i que molts de nosaltres no hem pogut votar.
El 2010 és més que possible que es realitzi un referèndum a Escòcia, ha hagut més d'una independència darrerament, i jo sols adverteixo als que ens vulgui callar, que potser no tenim la raó de la força, més no la volem, ja que tenim l'arma més poderosa: la força de la raó.
Catalunya i els PPCC estan en una anclada històrica, i el camí que marca el món i el seu voltant és molt clar.
Ha arribat l'hora de volar, ha arribat l'hora de ser un ocell i emprar allò que fa tants anys ens robaren, el dret a somniar...
diumenge 11 de maig de 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
bones company
si tu vols, em podries aclarar unes preguntes que tinc per un treball son de la e.s.o, si tens temps i ganes et deixo el meu meesneger
gracies
victor_19918@hotmail.com
chapeau!
Així com a voltes et dic que no estic al 100% d'acord amb el que escric, és de justícia reconèixer quan s'està d'acord amb les altres opinions.
El problema de tot plegat és que malgrat haver-hi gent (com tu i jo) que ja volem caminar per nosaltres sols, cal abans aprendre a caminar i quan un és petit abans de poder caminar, s'entrebanca i es cau molts cops.
Però entre tots ho aconseguirem.
Salut!
Molt atinat l'article. Molt clar i amb molt de sentit comú.
M'ha sorprés que parlessis d'unitat europea hehehe
Tard o d'hora les coses cauran pel seu propi pes, i com tu molt bé has dit, ells tenen la força i nosaltres la raó. La força la tindrem quan ens ho creiem de veritat.
Saluts noi
Publica un comentari