Què és per mi el meu país?

Realitzo aquest post degut al fet que un immigrant em preguntà estranyat aquesta mena de lluita retro i contrària de cap on avança al món que mantinc, i que, després de reflexionar, m'ha conduit a la necessitat d'actualitzar la meva lluita. Curiosament, després d'explicar-li això, ara és votant republicà, malgrat diguin alguns que això no és possible...

Catalunya és el meu país, es la meva forma de viure, una concepció autòctona d'existència allunyada de qualsevol prejudici o odi vers d'altres.

Catalunya per mi simbolitza l'amor a cadascuna de les persones que m' acompanyen en el meu llarg viatge a Ítaca, a la meva cultura, a la meva llengua, a la meva gent, que en definitiva són el que més m'importa en aquest món.

I és que...quan ploro, quan ric, quan estimo i quan m'enfado, sempre ho faig en la llengua dels meus avantpassats, sense prejudicis i sense vergonya, en la llengua d'aquells que llauraren i visqueren en les mateixes contrades que jo ho faig ara.

I això tan obvi per a totes les persones amb Estat, per als que no en tenim, resulta una baralla contínua, havent d'assumir pel camí que alguns cada vegada et mirin malament, i hagis de justificar en el món la teva perteneixença com a quelcom natural, allunyat de les estridències i els radicalismes de certes persones que només criden i no saben escoltar.

I els pregunto, quan em miren amb superioritat manifesta, i mentalitat tancada:

Costa tant d'entendre que no sóc espanyol ni francès per mes papers que ho diguin, sinó únicament fill d'una terra mil.lenària, i que això no significa odi a ningu, sinó estimació cap allò que és meu?

A mi m'agrada el meu país, germà d'altres nacions amb qui m'agradaria conviure en llibertat, ensenyar els meus fills les arrels d'on un prové, únic camí per avançar cap allò que volem ser.

Tot i això, mentre hi hagi gent que ens vulgui suprimir i eliminar com a nació, sàpiga que amb la raó i la força de la paraula vencerem, que mai pensarem ni serem com ells.

Mentre hi hagi qui ens vulgui exterminar, nosaltres resistirem, i el burlarem pel món fent-ne gran sorna a tothom que ens pregunti de la seva ( que no nostra ) pàtria.

Mai el recolzarem en res fins que no reconegui el nostre dret a l'autodeterminació com qualsevol poble normal que l'únic al que aspira és a ser ell mateix.

I direm Adéu Espanya amb totes les forces, no a la contra, sinó a favor dels nostres drets...

Visca la Terra! Per la llibertat, en lluita fins al final!

P.D.: Igualment, m'agradaria fer una reflexió en cotnra l'afirmació de Joan Pugicercós al seu darrer llibre Generació.cat "El pitjor d'un enemic d'una Catalunya lliure és la Catalunya "pura":

La Catalunya que alguns anomeneu pura no és enemiga de la lliure, sinó un reflex d'una història i tradició que ha determinat el nostre fet diferencial en el si de la nostra nació, i això, en cap concepte, pot ésser enemic.

A tots els que vénen de fora, simplement, se'ls hi ha d'explicar el que som, ensenyar-los a integrar-se, parlar-lis amb la nostra llengua, fer-los partíceps del sentiment de perteneixencça pel fet de viure aquí, i del sentit de la nostra lluita diària.

Per tot això, molta gent segueix fent país i folklore nacional en base a la recuperació del nostre sentit com a persones i col.lectiu enfront la globalització existent, i seguim fent pedagogia entre els nostres que ens menyspreen, i els de fora.

I que sàpigues, a títol individual, que n'estic molt orgullós, company, de la meva història i dels que ens ha conduit a ser nació, i és el que em convida a seguir lluitant...