Breu reflexió sobre el nacionalisme...

Kafka digué textualment que el nacionalisme era idiotisme, i Einstein, fent gala de la seva fina ironia ( perfectament plasmada en el seu llibre de conversacions amb Freud del Por que la Guerra, àmpliament recomanable per cert ) digué que a Alemanya seria reconegut com a jueu pel nou règim nacionalsocialista, i que a França seria sempre vist com a alemany, i per tant, enemic.

Tots els que em coneixeu sabeu perfectament de la condició no amagada de catalanista reconegut i del meu desig d'un país lliure crec, sincerament, que és molt possible que els dos autors ( únicament citats com a exemple ) tinguessin tota la raó, i que la meva opinió estigui fonamentada sobre principis erronis.

Cadascu és lliure d'expressar les seves opinions, i el fet de no ser una figura reconeguda no crec que hagi de deslegitimar els meus arguments.

No nego l'absurditat dels nacionalismes, com tampoc nego el fet que l'existència d'Estats posen de relleu la necessitat dels mateixos com a consolidació.

Segons Lenin, en la seva teoria en el llibre El Estado y la Revolucion, ja feia menció que l'existència dels mateixos posava de manifest la necessitat de l'existència de diferents classes per tal d'assegurar la pervivència d'aquests.

És a dir, els nacionalismes són una forma d'integració ( en el s. XX i XXI perquè no ), una forma de superació en el sistema capitalista de l'individualisme en el si d'una comunitat dirigida dels dels mitjans de control i manipulació? Possiblement si, per mi signifiquen un pas endavant en aquest sentit.

Segurament els autors contraris als nacionalismes es referien als punts incials, lligats als fenòmens de guerres i odis fratricides, per criticar el fenomen nacional com a tal.

Nogensmenys, oblidaven el factor de cohesió que tot individu necessita no a nivell estatal, sinó cultural, referent a principis històrics en absolut menyspreables, al fet de comunicació lingüística i sensació de proximitat que aquesta proporciona als mateixos.

En la societat globalitzada i de consum en la qual crec que malauradament ens trobem immersos, la manca dels principis sobre els quals es sustentavab uns principis identitaris fan que es tambalegin valors milenaris, i la seva pèrdua crec que és una pèrdua d'abast mundial.

Al morir una llengua i una cultura, plora i mor una forma d'entendre el món. Al contrari que Mill, crec que és precisament en l'acceptació de la diversitat que inicia el respecte i l'intercanvi entre les persones.

L'utilitarisme de la minoria podria ser una alternativa al seu pensament majoritari i excloent, totes les cultures tenen en essència un principi vàlid, perquè aporten una contraposició i millora als principis que han de regir l'ésser...