Sobre el suposat perill dels nacionalismes...

Un govern mundial, un ens dominat per les èlits empresarials i econòmiques ( que no intel.lectuals ) al servei d'interessos poc clars...

Aquest podria ser l'inici d'una història de butxaca, una novel.la amb fins entrentinguts i basada en principis absurds extrets de la lucidesa de l'autor de la mateixa.

La clarividència d'això, però, m'agradaria extreurer-la a les organitzacions internacionals que actualment existeixen:-En primer lloc, l'ONU, un organisme obviament plural, no subordinat a cap entitat estatal ( disculpeu-me la ironia, però això és una aberració ) i que ha de ser el punt d'agermanament de tots els pobles del món.

Quina utopia més bonica, amb ella acabaran tots els conflictes, com els de la 2na G.M, on per cert, ja existia la societat de nacions.

En segon lloc, el Consell de Seguretat, uns Estats que tenen la clau del món i que poden vetar qualsevol resolució ( evidentment, per això no hi va haver cap guerra a l'Irak ).

Tercer, el G-8, els països més industrialitzats del món més Rússia, ai las!, una potència democràtica on les hagi i que està molt bé que participì del joc internacional.

Un president dèspota i autoritari, una visió dogmàtica i centralista de la realitat, el president del genocidi txetxè, i que accepta negar el dret als pobles malgrat representin el 90%! de la població.

Finalment, en aquest petit resum exclusivament polític del món, m'agradaria finalitzar amb la benagloriada UE, una potència vinguda a menys en el panorama internacional, possiblement la més democràtica ( malgrat la gent li doni l'esquena en els pocs espais de decisió que té en els seus anhles d'avançar cap a convertir-se en una gran potència política ), tot resultant que li apareixen conflictes nacionals, en els quals la gent no sap entendre la visió del Nou Ordre Mundial ( aquesta paraula em recorda temps obscurs ) i els quatre vells que quedaven parlant llengües minoritàries i recordaven nacions oblidades han cedit el pas a un seguit de gent amb valors ferms i principis clars que combaten allò previst des de les altes esferes...

Estudiat el panorama mundial de manera objectiva ( els temes aquí tractats han sortit a la premsa internacional ) m'agradaria fer una petita valoració subjectiva de certs punts que considero de vital transcendència per tal de clarificar la meva visió de certes elits, i que poden ajustar una mica més la visió nacionalista de la història que propugno ( entesa la mateixa, òbviament, com que qualsevol nació cultural amb visió política pot esdevenir jurídica ).

No resulta que és molt més senzill controlar una única visió del món, proporcionada pels mitjans de comunicació ( total, si les èlits en tenen el control, és molt més fàcil apropiar-se de les masses si es considera que són manipulables ) que no pas milions de formes de veure el món, amb valors històrics al servei de les persones per triar si més no entre el cosmopolitisme i allìo que sempre s'ha viscut a casa seva?

La resposta la deixo a la vostre elecció, tot i que suposant que en el cas que fos afirmativa aquesta reflexió, si controlés els media i volgués controlar la ment de les persones, jo relacionaria els meus possibles enemics amb el feixisme ( sempre queda bé ), els insultaria i atacaria per totes bandes, titllant-los de ridículs, antiquats, poc pròxims a la nova realitat que està per venir, que segur serà millor...( materialisme? depressions? controls de seguretat?...en fi....).

Igualment, en el supòsit subjectiu del control de les masses que estic convençut busquen, en el cas que partís de la seva visió, en la qual en cada poble ha d'haver un Mc donald's, m'agradaria afegir-me a la visió que un dia va fer un líder nacionalista, que digué textualment que si un dia s'aixequé i tot el món estigués dominat pels mateixos principis, perdent el cromatisme de colors que dóna la diversitat, aquest món seria tan avorrit que no valdria la pena viure.

Però si vulgués tenir poder sota el principi cosmopolita i universalita, lligaria un darrer principi als abans esmentats, obviant de manera intencionada formar persones, fent que fossin esclaves al consum que tu busques, on de pas em forraria al ser propietari dels mitjans de producció, controlant encara més poder, evitant que joves de 15 anys coneguin el sentit de la paraula llibertat i on la seva ment t'evoqués a programes de televisió que ( en principi ) parlessin dels seus problemes.

Llàstima que tota aquesta realitat no sigui una història on els homes lliures puguessim riure una tarda de diumenge, sinó la cruel realitat del món que estem vivint....