La recuperació dels valors

En qualsevol procés independentista com a consecució responsable del dret a l'autodeterminació d'una nació, el primer que cal tenir clar és qui som, el que volem i quin és el camí a seguir per tal d'arribar-hi.

En el cas de la nació catalana, hem d'assumir que som part d'una herència històricocultural molt forta que li dóna una legitimitat innegable a la qual no podem renunciar.

Igualment, formem part inalterable de dues variables molt importants que ens duen a la conclusió que la millor via per solucionar el nostre encaix en el món és un Estat propi, des de la vessant de la pèrdua de les nostres llibertats a través de la imposició borbònica que trencà qualsevol legitimitat a l'estat centralista de Castella, i per l'altre, la millora de l'Estat del Benestar que indubtablement representaria una millora pel poble, clar destinatari de les aspiracions nacionals de la nostra terra.

No és assumible, però, sota cap concepte, renunciar a la part cultural, lingüística i històrica per assolir la independència, seria un menyspreu i una falta de respecte a la nostra gent que abans de naltrus donà la vida per aquesta terra. No seria just no tenir-los presents, no seria digne per a la seva memòria una independència exclusivament econòmica.

Però el que, per sobre de tot espero, és que el president d'ERC tingui clar que som una nació en cada moment, no en funció del moment d'eufòria que passi, com digué dimarts passat.

Evidentment, la independència es farà amb gent integrada vinguda de fora, com vostè mateix o tants i tants, però el que els hem d'explicar és el pas que han de fer per integrar-se en una realitat nacional diferent, creient, obviament, que som una nació, i que no es deu a factors exclusivament econòmics o materials aquesta independència.

Necessitem de la valentia i l'èpica, necessitem recuperar els valors del 1714...

Qualsevol nacionalista té molt clar que el millor per aquest món és que les diferents sensibilitats culturals amb voluntat política esdevinguin Estat.

Estem fets per guanyar!

Realitzo aquest escrit per rellançar la moral tocada de molts dels nostres militants i simpatitzants d'ERC arreu del Principat i dels PPCC.

Obviament, la caiguda ha estat de campionat, però considero, des de la fermesa ideològica i des del pensament positiu que necessitem de nous aires que condueixin a la tan ansiada renovació de càrrecs i, sobretot, d'idees.

El camí recorregut ha estat molt important, i la batalla de les idees està avançant a pasos de gegant en una societat cansada de tants errors. I no dubtem, a més, que prop de 2/3 dels nostres votants han optat per no votar cap dels partits que no representen l'independentisme, és a dir, no han emprès el camí de retorn a la casa regionalista i federalista.

En aquest sentit, i des de sempre, he cregut primordial recuperar la R i la C perdudes per uná nomenclatura buida de continguts com és la d'Esquerra a seques, sense referències republicanes ni nacionals, i replantejar la política d'aliances exclusivament a quan realment s'avançi en un camí nacional clar i sense embuts. Solament des d'aquí serà possible emprendre un punt de retorn a tota aquella gent desil.lusionada.

A partir d'aquest anàlisis previ, trobaria igualment positiu que es fessin debats entre els diferents candidats, tot demostrant la nostra ciutadania que comptem amb el suficient arsenal de projectes i formes d'avançar que comportin el progrés nacional.

Ha arribat l'hora de dir clarament que ningu podrà parar la nostra voluntat d'existir com a país en aquest complex món que ens ha tocat viure, i que estem fets per guanyar!

Visca la terra!