Breu reflexió sobre el nacionalisme...

Kafka digué textualment que el nacionalisme era idiotisme, i Einstein, fent gala de la seva fina ironia ( perfectament plasmada en el seu llibre de conversacions amb Freud del Por que la Guerra, àmpliament recomanable per cert ) digué que a Alemanya seria reconegut com a jueu pel nou règim nacionalsocialista, i que a França seria sempre vist com a alemany, i per tant, enemic.

Tots els que em coneixeu sabeu perfectament de la condició no amagada de catalanista reconegut i del meu desig d'un país lliure crec, sincerament, que és molt possible que els dos autors ( únicament citats com a exemple ) tinguessin tota la raó, i que la meva opinió estigui fonamentada sobre principis erronis.

Cadascu és lliure d'expressar les seves opinions, i el fet de no ser una figura reconeguda no crec que hagi de deslegitimar els meus arguments.

No nego l'absurditat dels nacionalismes, com tampoc nego el fet que l'existència d'Estats posen de relleu la necessitat dels mateixos com a consolidació.

Segons Lenin, en la seva teoria en el llibre El Estado y la Revolucion, ja feia menció que l'existència dels mateixos posava de manifest la necessitat de l'existència de diferents classes per tal d'assegurar la pervivència d'aquests.

És a dir, els nacionalismes són una forma d'integració ( en el s. XX i XXI perquè no ), una forma de superació en el sistema capitalista de l'individualisme en el si d'una comunitat dirigida dels dels mitjans de control i manipulació? Possiblement si, per mi signifiquen un pas endavant en aquest sentit.

Segurament els autors contraris als nacionalismes es referien als punts incials, lligats als fenòmens de guerres i odis fratricides, per criticar el fenomen nacional com a tal.

Nogensmenys, oblidaven el factor de cohesió que tot individu necessita no a nivell estatal, sinó cultural, referent a principis històrics en absolut menyspreables, al fet de comunicació lingüística i sensació de proximitat que aquesta proporciona als mateixos.

En la societat globalitzada i de consum en la qual crec que malauradament ens trobem immersos, la manca dels principis sobre els quals es sustentavab uns principis identitaris fan que es tambalegin valors milenaris, i la seva pèrdua crec que és una pèrdua d'abast mundial.

Al morir una llengua i una cultura, plora i mor una forma d'entendre el món. Al contrari que Mill, crec que és precisament en l'acceptació de la diversitat que inicia el respecte i l'intercanvi entre les persones.

L'utilitarisme de la minoria podria ser una alternativa al seu pensament majoritari i excloent, totes les cultures tenen en essència un principi vàlid, perquè aporten una contraposició i millora als principis que han de regir l'ésser...

Sobre el manifiesto, intel.lectuals varis i l'espanyolisme...

És curiós veure com els forts volen sempre aixafar els dèbils, sentir-los absolutament oprimits sobre la seva immaculada visió de les coses.

És divertit que, quan els preguntes, es fan les víctimes.

Intel.ligentment, en una operació molt digne i orquestrada brillantment per sectors interessats en una divisió real del país per al seu benefici, han arribat a la conclusió que, ai las!, la llengua espanyola es veu profundament amenaçada en uns territoris de la seva estimada Espanya, unes terres on es veu qeu ningu coneix el castellà, i on llengües que parlen aproximadament 7 milions de persones tenen la indecència de sobreviure i amenaçar de facto i realment l'existència de la gran llengua mare, que es veu deu ser la seva, amb més de 400 milions de parlants.

Signen cadenes de televisió com Telecinco, Telemadrid, cèlebre pels seus reportatges mundialment premiats per la veracitat en la seva informació personatges de la grandíssima talla com Albert Boadella, UPyD, C'S i insignes personatges del PP.

Realment, tinc la sort de no compartir vaixell, ni projecte de país i de nació amb aquesta gent, in firmo esperant que per pocs anys duri la nostra falsa i prefabricada ficció unitària...

A Oleguer Presas

No et conec personalment, per mi ets un més que correcte defensor en un equip de futbol, i abandones el Barça per anar-te'n a un equip que va ser format en els seus inicis per jueus a Holanda.

Coses de la vida, mai has tingut el suport mediàtic de la Brunete, ni t'han perdonat que et neguessis a jugar un partit amb una selecció que no és la teva.

Podries haver callat, ser un més, un anònim que ha tingut la sort de guanyar molts diners fent allò que li agrada. Però has decidit no fer-ho, i malgrat és més que possible que discrepem en molts temes de caire polític i social, representes bona part d'una cada cop més àmplia part de la població.

Mai tindràs els Godó ni Prisa a favor, però humilment des d'aquest bloc, et desitjo molta sort, necessitem més patriotes com tu.

L'onada espanyolista imperant i la resistència numantina

El nostre poble està amenaçat, d'això no hi ha cap mena de dubte. L'espanyolisme recalcitrant ha aprofitat un fenomen esportiu de masses per llençar una nova onada d'invasió vers la nostra terra.

Evidentment, la política i l'esport no han anat mai de la mà, i és per aquest motiu que l'Estat Espanyol permet la participació de Catallunya ( PPCC ) en qualsevol competició i en qualsevol modalitat que consideri oportu.

Éssent realistes, jo tindré dues seleccions ( la meva nació i qualsevol que jugui contra Espanya ) fins el dia que la darrera doni autèntica llibertat als nostres conciutadans per decidir el nostre futur en TOTS els aspectes que així desitgin.

Mentrestant, seguiran com sempre deslegitimitats, i jo seguiré sentint vergonya que gent de l'estranger em digui espanyol...