A l'executiva local de Piera
Apreciats militants d'ERC de la secció local de Piera: No us conec personalment, i malgrat això, sempre tindreu obertes per la meva part les portes a la meva secció local per xerrar, conèixer-nos, intercanviar opinions, i per prendre unes canyes a la meva bonica ciutat que és Tarragona.
El motiu pel qual us escric és per fer ressó d'una resolució que heu tret a la llum pública, i que no us puc negar, m'ha sorprès i m'ha desagradat. Per les persones que no conegueu la història, us deixo l'enlllaç que s'ha publicat a la web d'ERC: http://esquerra.cat/locals/index.php?id_article=31060, que convenientment, pel que es veu, ja ha estat eliminat, malgrat en queden restes a pàgines web com racocatala.cat.
Des de la meva entrada a les JERC, l'any 2004 sinó recordo malament, si alguna cosa imaginava haver entès era que un clàssic del republicansime des dels anys 30, com era la discussió raonable entre les persones en base als seus posicionaments ideològics, i que havia portat a la pluralitat i a la confluència a un bonic partit que es fundà a un mes de les eleccions, que paradoxalment havia arribat a la majoria absoluta, era el camí que volia seguir ERC de cara al s.XXI. Ingenuament, devia ser massa jove pel que vec, ja que en aquest moment pareix que per intentar explicar poscionaments diferenciats en base a assolir la sobirania nacional i un finançament just és fer mal al partit de Macià i Companys. El vostre article declara excompanys dos militants del partit en l'actualitat, i per extensió persones que puguin simpatitzar amb els seus projectes. Sincerament, mai gosaré criticar persones de la vostra secció local, que no tinc el gust de conèixer, però em sorprèn que un diputat i un ex-conseller no puguin visitar-la, en base a que fan mal el partit segons les interpretacions de la vostra executiva local. Entenc igualment que, per ser militant de Reagrupament.cat tampoc sóc benvingut a Piera, el qual em dol, ja que sempre he cregut que qualsevol company que defensi la justícia social i la lllibertat nacional sempre tindrà un lloc a la meva secció local, i per extensió, a ERC. Definitivament, en pocs dies he estat convidat ja masses vegades a marxar, però si em permeteu, al marge d'advertir que de moment tinc la plena intenció de quedar-me per aconseguir que manin persones amb la llibertat per bandera, com a breu resposta al vostre comunicat, ja que jo no tinc els vostres coneixements ni la vostra experiència al capdavant d'aquesta organització, solament us demano que em deixeu acabar amb una frase d'un filòsof com Voltaire, que crec ens hauria de fer reflexionar a tots: Potser no estaré d'acord amb les teves idees, però moriria per què tu puguessis expressar-les. Salut i República, COMPANYS de Piera Alfred AbadMilitant de Reagrupament.Cat i d'ERC
dijous, 23 / abril / 2009
dimarts, 17 / febrer / 2009
10000 a Brusel.les
Després d'un parèntesis forçat, reactivo amb més il.lusió que mai aquest bloc.
A Brusel.les anirà la representacó de la voluntat popular de llibertat, la representació del poble català en defensa dels seus drets, a favor de la pervivència de la seva llengua, per la millora de la seva cultura, per la defensa d'una forma de veure el món, que, en el fons, no fa sinó enriquir-lo.
Serem lliures, en la mesura que nosaltres ho creguem. Els projectes col.lectius són la resposta a l'individualisme exacerbat i manipulador.
Salut!!
A Brusel.les anirà la representacó de la voluntat popular de llibertat, la representació del poble català en defensa dels seus drets, a favor de la pervivència de la seva llengua, per la millora de la seva cultura, per la defensa d'una forma de veure el món, que, en el fons, no fa sinó enriquir-lo.
Serem lliures, en la mesura que nosaltres ho creguem. Els projectes col.lectius són la resposta a l'individualisme exacerbat i manipulador.
Salut!!
dilluns, 15 / setembre / 2008
131 gràcies...
Gràcies a tots per escoltar-me, gràcies a tots per votar-me, gràcies a tots per donar-me encara més forces per seguir avançant en la lluita.
Ha valgut la pena l'esforç, val la pena seguir endavant, i és un orgull i una plena satisfacció ser el vostre representant al Consell Nacional.
Des d'aquí, el meu humil agraiment a tots els militants del Tarragonès que han fet possible que sortís, prometo el màxim esforç per ser el Conseller Nacional que espereu..
Salut i independència!!
Ha valgut la pena l'esforç, val la pena seguir endavant, i és un orgull i una plena satisfacció ser el vostre representant al Consell Nacional.
Des d'aquí, el meu humil agraiment a tots els militants del Tarragonès que han fet possible que sortís, prometo el màxim esforç per ser el Conseller Nacional que espereu..
Salut i independència!!
dimecres, 27 / agost / 2008
Sobre el suposat perill dels nacionalismes...
Un govern mundial, un ens dominat per les èlits empresarials i econòmiques ( que no intel.lectuals ) al servei d'interessos poc clars...
Aquest podria ser l'inici d'una història de butxaca, una novel.la amb fins entrentinguts i basada en principis absurds extrets de la lucidesa de l'autor de la mateixa.
La clarividència d'això, però, m'agradaria extreurer-la a les organitzacions internacionals que actualment existeixen:-En primer lloc, l'ONU, un organisme obviament plural, no subordinat a cap entitat estatal ( disculpeu-me la ironia, però això és una aberració ) i que ha de ser el punt d'agermanament de tots els pobles del món.
Quina utopia més bonica, amb ella acabaran tots els conflictes, com els de la 2na G.M, on per cert, ja existia la societat de nacions.
En segon lloc, el Consell de Seguretat, uns Estats que tenen la clau del món i que poden vetar qualsevol resolució ( evidentment, per això no hi va haver cap guerra a l'Irak ).
Tercer, el G-8, els països més industrialitzats del món més Rússia, ai las!, una potència democràtica on les hagi i que està molt bé que participì del joc internacional.
Un president dèspota i autoritari, una visió dogmàtica i centralista de la realitat, el president del genocidi txetxè, i que accepta negar el dret als pobles malgrat representin el 90%! de la població.
Finalment, en aquest petit resum exclusivament polític del món, m'agradaria finalitzar amb la benagloriada UE, una potència vinguda a menys en el panorama internacional, possiblement la més democràtica ( malgrat la gent li doni l'esquena en els pocs espais de decisió que té en els seus anhles d'avançar cap a convertir-se en una gran potència política ), tot resultant que li apareixen conflictes nacionals, en els quals la gent no sap entendre la visió del Nou Ordre Mundial ( aquesta paraula em recorda temps obscurs ) i els quatre vells que quedaven parlant llengües minoritàries i recordaven nacions oblidades han cedit el pas a un seguit de gent amb valors ferms i principis clars que combaten allò previst des de les altes esferes...
Estudiat el panorama mundial de manera objectiva ( els temes aquí tractats han sortit a la premsa internacional ) m'agradaria fer una petita valoració subjectiva de certs punts que considero de vital transcendència per tal de clarificar la meva visió de certes elits, i que poden ajustar una mica més la visió nacionalista de la història que propugno ( entesa la mateixa, òbviament, com que qualsevol nació cultural amb visió política pot esdevenir jurídica ).
No resulta que és molt més senzill controlar una única visió del món, proporcionada pels mitjans de comunicació ( total, si les èlits en tenen el control, és molt més fàcil apropiar-se de les masses si es considera que són manipulables ) que no pas milions de formes de veure el món, amb valors històrics al servei de les persones per triar si més no entre el cosmopolitisme i allìo que sempre s'ha viscut a casa seva?
La resposta la deixo a la vostre elecció, tot i que suposant que en el cas que fos afirmativa aquesta reflexió, si controlés els media i volgués controlar la ment de les persones, jo relacionaria els meus possibles enemics amb el feixisme ( sempre queda bé ), els insultaria i atacaria per totes bandes, titllant-los de ridículs, antiquats, poc pròxims a la nova realitat que està per venir, que segur serà millor...( materialisme? depressions? controls de seguretat?...en fi....).
Igualment, en el supòsit subjectiu del control de les masses que estic convençut busquen, en el cas que partís de la seva visió, en la qual en cada poble ha d'haver un Mc donald's, m'agradaria afegir-me a la visió que un dia va fer un líder nacionalista, que digué textualment que si un dia s'aixequé i tot el món estigués dominat pels mateixos principis, perdent el cromatisme de colors que dóna la diversitat, aquest món seria tan avorrit que no valdria la pena viure.
Però si vulgués tenir poder sota el principi cosmopolita i universalita, lligaria un darrer principi als abans esmentats, obviant de manera intencionada formar persones, fent que fossin esclaves al consum que tu busques, on de pas em forraria al ser propietari dels mitjans de producció, controlant encara més poder, evitant que joves de 15 anys coneguin el sentit de la paraula llibertat i on la seva ment t'evoqués a programes de televisió que ( en principi ) parlessin dels seus problemes.
Llàstima que tota aquesta realitat no sigui una història on els homes lliures puguessim riure una tarda de diumenge, sinó la cruel realitat del món que estem vivint....
Aquest podria ser l'inici d'una història de butxaca, una novel.la amb fins entrentinguts i basada en principis absurds extrets de la lucidesa de l'autor de la mateixa.
La clarividència d'això, però, m'agradaria extreurer-la a les organitzacions internacionals que actualment existeixen:-En primer lloc, l'ONU, un organisme obviament plural, no subordinat a cap entitat estatal ( disculpeu-me la ironia, però això és una aberració ) i que ha de ser el punt d'agermanament de tots els pobles del món.
Quina utopia més bonica, amb ella acabaran tots els conflictes, com els de la 2na G.M, on per cert, ja existia la societat de nacions.
En segon lloc, el Consell de Seguretat, uns Estats que tenen la clau del món i que poden vetar qualsevol resolució ( evidentment, per això no hi va haver cap guerra a l'Irak ).
Tercer, el G-8, els països més industrialitzats del món més Rússia, ai las!, una potència democràtica on les hagi i que està molt bé que participì del joc internacional.
Un president dèspota i autoritari, una visió dogmàtica i centralista de la realitat, el president del genocidi txetxè, i que accepta negar el dret als pobles malgrat representin el 90%! de la població.
Finalment, en aquest petit resum exclusivament polític del món, m'agradaria finalitzar amb la benagloriada UE, una potència vinguda a menys en el panorama internacional, possiblement la més democràtica ( malgrat la gent li doni l'esquena en els pocs espais de decisió que té en els seus anhles d'avançar cap a convertir-se en una gran potència política ), tot resultant que li apareixen conflictes nacionals, en els quals la gent no sap entendre la visió del Nou Ordre Mundial ( aquesta paraula em recorda temps obscurs ) i els quatre vells que quedaven parlant llengües minoritàries i recordaven nacions oblidades han cedit el pas a un seguit de gent amb valors ferms i principis clars que combaten allò previst des de les altes esferes...
Estudiat el panorama mundial de manera objectiva ( els temes aquí tractats han sortit a la premsa internacional ) m'agradaria fer una petita valoració subjectiva de certs punts que considero de vital transcendència per tal de clarificar la meva visió de certes elits, i que poden ajustar una mica més la visió nacionalista de la història que propugno ( entesa la mateixa, òbviament, com que qualsevol nació cultural amb visió política pot esdevenir jurídica ).
No resulta que és molt més senzill controlar una única visió del món, proporcionada pels mitjans de comunicació ( total, si les èlits en tenen el control, és molt més fàcil apropiar-se de les masses si es considera que són manipulables ) que no pas milions de formes de veure el món, amb valors històrics al servei de les persones per triar si més no entre el cosmopolitisme i allìo que sempre s'ha viscut a casa seva?
La resposta la deixo a la vostre elecció, tot i que suposant que en el cas que fos afirmativa aquesta reflexió, si controlés els media i volgués controlar la ment de les persones, jo relacionaria els meus possibles enemics amb el feixisme ( sempre queda bé ), els insultaria i atacaria per totes bandes, titllant-los de ridículs, antiquats, poc pròxims a la nova realitat que està per venir, que segur serà millor...( materialisme? depressions? controls de seguretat?...en fi....).
Igualment, en el supòsit subjectiu del control de les masses que estic convençut busquen, en el cas que partís de la seva visió, en la qual en cada poble ha d'haver un Mc donald's, m'agradaria afegir-me a la visió que un dia va fer un líder nacionalista, que digué textualment que si un dia s'aixequé i tot el món estigués dominat pels mateixos principis, perdent el cromatisme de colors que dóna la diversitat, aquest món seria tan avorrit que no valdria la pena viure.
Però si vulgués tenir poder sota el principi cosmopolita i universalita, lligaria un darrer principi als abans esmentats, obviant de manera intencionada formar persones, fent que fossin esclaves al consum que tu busques, on de pas em forraria al ser propietari dels mitjans de producció, controlant encara més poder, evitant que joves de 15 anys coneguin el sentit de la paraula llibertat i on la seva ment t'evoqués a programes de televisió que ( en principi ) parlessin dels seus problemes.
Llàstima que tota aquesta realitat no sigui una història on els homes lliures puguessim riure una tarda de diumenge, sinó la cruel realitat del món que estem vivint....
dimarts, 26 / agost / 2008
Qui canviarà el món?
Solament aquell que canvii la història, la seva pròpia història, i es faci digne de si mateix, serà possiblement capaç d' agafar els desginis del poder e intentar fer el mateix amb certs aspectes negatius de la societat.
El que vulgui el poder, primer de tot haurà d'haver après a ser manat, haver comprès la duresa dels esglaons més baixos de la societat, i haver sobreviscut amb soltura i respecte dels seus agregats i els seus superiors.
Posteriorment, haurà de tenir una idea suficientment forta, un nucli d'experiència i la certesa que el més possible és que vagin amb totes les forces contra ell.
Recordem que els dèbils i els ineptes sempre tenen la capacitat innata d'alinear-se per mantenir-se en uns càrrecs que, evidentment, per capacitats no haurien de tenir, convertint-se en paràstis insostenibles a llarg termini.
Finalment, un líder carismàtic ha de tenir totes aquestes virtuts per saber transmetre, convertint-se en quelcom especial per a la resta, que veguin tots els seus defectes com a miserables enfront la grandesa d'aquell que sobreviu a aquestes adversitats i es converteix en el més desitjat...
El que vulgui el poder, primer de tot haurà d'haver après a ser manat, haver comprès la duresa dels esglaons més baixos de la societat, i haver sobreviscut amb soltura i respecte dels seus agregats i els seus superiors.
Posteriorment, haurà de tenir una idea suficientment forta, un nucli d'experiència i la certesa que el més possible és que vagin amb totes les forces contra ell.
Recordem que els dèbils i els ineptes sempre tenen la capacitat innata d'alinear-se per mantenir-se en uns càrrecs que, evidentment, per capacitats no haurien de tenir, convertint-se en paràstis insostenibles a llarg termini.
Finalment, un líder carismàtic ha de tenir totes aquestes virtuts per saber transmetre, convertint-se en quelcom especial per a la resta, que veguin tots els seus defectes com a miserables enfront la grandesa d'aquell que sobreviu a aquestes adversitats i es converteix en el més desitjat...
divendres, 22 / agost / 2008
Diuen que diuen...
Diuen que diuen que som espanyols, i que hem de celebrar les victòries de l'estat veí com si foren les nostres.
Es veu que som nacionalistes radicals, i que ells són, simplement, la normalitat.
Que diguin el que vulguin, que estem ben vius, i que aquí ens hem vingut per dues coses: quedar-nos, i vèncer el combat que ens han imposat des de fa 300 anys.
Mai seré espanyol, ni francès, ni xinès, ja que això és una elecció personal, i molts compatriotes no acceptarem mai les imposicions d'uns que vingueren i que intentaren arrassar-nos la nostra llengua i cultura...
Els seguim esperant, i d'aquí no ens mourem!
Visca la terra!
Es veu que som nacionalistes radicals, i que ells són, simplement, la normalitat.
Que diguin el que vulguin, que estem ben vius, i que aquí ens hem vingut per dues coses: quedar-nos, i vèncer el combat que ens han imposat des de fa 300 anys.
Mai seré espanyol, ni francès, ni xinès, ja que això és una elecció personal, i molts compatriotes no acceptarem mai les imposicions d'uns que vingueren i que intentaren arrassar-nos la nostra llengua i cultura...
Els seguim esperant, i d'aquí no ens mourem!
Visca la terra!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
